jueves, 31 de marzo de 2011

EXCURSIÓ AL MONTSENY PER BALENYÀ-SEVA-EL BRULL I AIGUAFREDA





Diumenge dia 27 de març a les 8,30 sortíem de la plaça Catalunya, el dia estava molt ennuvolat i durant tot el trajecte no va parar de ploure pero nosaltres tot i el mal temps anàvem il.lusionats.
Tan bon punt vem arribar a Balenyà va deixar de ploure. Iniciavam el recorregut creuant la vila de Balenyà per agafar un camí de terra, entre boscos i prats d'un verd brillant salpicat de masies i que junt amb la boira li donava un aspecte molt especial.
El color vermellós de les roques ens indicava que anàvem arribant a la bonica vila de SEVA que està enclavada a la falda del Montseny, el seu campanar romànic del segle XII destaca per sobre del poble, té un fantàstic centre antic amb cases de pedra molt ben conservat . Els primers documents de la vila són de l'any 904.
Poc a poc el sol va anar fortint i el dia es tornà més radiant i calorós.
Vàrem parar per dinar en un paratge únic amb el Matagalls, el Pla de la Calma i el turó del Tagamanent al fons.
Després vàrem arribar a El Brull a on vam fer una parada per visitar l'església de Sant Martí del segle XI i el Centre d'Informació que està al costat del temple, les ruïnes del Castell del Brull estan situades en un petit turó davant de l'església, la resta del conjunt urbà està compost per l'Ajuntament i un parell de restaurants.
Durant un tram vàrem caminar per la carretera agafant després un camí entre boscos fins arribar a les primeras cases d'Aiguafreda.
A les cinc de la tarda agafàvam el tren a l'estació de Sant Martí de Centelles, anàvem tots contents doncs al final vàrem gaudir d'un dia esplèndid.

martes, 8 de marzo de 2011

CAMI DE SANT JAUME, DES DE SANT CUGAT A LES FONTS DE TERRRASSA





Dissabte 26 de Febrer sortim a les 9,30 del matí de la plaça Catalunya fins a Sant Cugat i tot passajant per la bonica sona peatonal de la ciutat arribem al Monestir de Sant Cugat.
L'Abadia benedictina més important del Comtat de Barcelona, es tracta d'un importantíssim conjunt monumental.
El 1931 va ser declarat Monument Històric Artistic, iniciant-se diverses restauracions a càrrec de la restablerta Generalitat de Catalunya que va finalitzar amb la guerra civil.
L'octubre de 1938 s'hi va celebrar una sessió de les Corts de la República.
El Monestir esta situat a on hi havia una fortalesa romana anomenada Castrum Octavianum en la via Romana de Barcelona a Egara (Terrassa) i a on va ser martiritzat el cristià Cucufate (Cugat) en el any 303.
A causa de la importancia aconseguida pel Monastir, el conte de Barcelona Ramon Berenguer IV va celebrar corts al Monastir l'any 1143, cosa que va ser repetida altres vegades pels successius monarques . Tambe el 17 de gener de l'any 1145 s'hi celebrà un concili, per tractar temes de l'Església i del Estat.
El més destacat de tot el conjunt arquitectònic del Monestir és el seu claustre. Es un clar exemple de l'art romànic català construït al segle XII. Dins del jardí del claustre es troben les restes de la primera basílica del segle V i el lloc on es diu s'hi va enterrar Sant Cugat.
La façana principal, construïda a la primera meitat del segle XIV, està centrada per la gran rossana que il·lumina la nau central, les seves dimensions son de 8,2 m. de diàmetre, és una de les més grans de Catalunya, juntament amb la de l'església de Santa María del Pi de Barcelona i la de Tarragona.
L'interior té tres naus i tres absis dels segles XII i XIV, iniciat amb estil romànic i acabat en estil gòtic.
Té uns magnífics retaules que han estat restaurats fe molt poc i no es permet fer fotografies.
Al costat es troba el Palau Abacial que es va edificar al segle XIV.
Al costat del Palau, a la plaça Octavià varem esmorzar i després per una amplia avinguda varem continuar la ruta fins agafar el G.R. i a on també està senyalitzat el Camí de Santiago que passa per Montserrat, tot seguin les fletxes del camí varem arribar a Les Fonts de Rubí, una mica abans varem dinar amb un paratge molt maco i tranquil a on hi ha una font amb taules i bancs.
Després de dinar i pendre una mica el sol i petà la xerradeta varem anar cap a l'estació dels ferrocarrils Catalans. a on varem saludar a la família de la Montserrat que van vindre a saludar la.
Ens despedim dels companys que varen baixar a l'estació de Provença i la resta varem fins a la plaça Catalunya.
Ha estat una sortida molt interessant i contents ens despedim fins la propera sortida.

jueves, 3 de marzo de 2011

EXCURSIÓ PER LA CARRETERA DE LES AIGÜES








Passejada per la carretera de les Aigües, des de Vallvidrera al Parc Cervantes.

Dissabte 15 de Gener, és la primera excursió de l'any, al principi no s'entreveia molt animada perquè era les 9:00 del matí, i només estàvem el Domi i jo, a l'entrada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya FGC, però després van aparèixer Mary Carmen i la seva filla Ana, i uns minuts després dues noies es van acostar preguntant pel Grup de Senderista de la XIC, així es van unir Mar i Montse

Vam Pujar al ferrocarril direcció Terrassa. Vam Baixar a l'estació Peu del Funicular per pujar al Funicular de Vallvidrera, fins a la primera parada. En sortir del funicular vam estar a la carretera de les Aigües, oficialment coneguda com Passeig de les Aigües.

Així va començar el nostre recorregut, el camí discorre pel costat mar de la muntanya de Collserola, la carretera ens permet tenir una gran panoràmica sobre la ciutat de Barcelona. D'una banda he veura la ciutat en tota la seva extensió i el mar. De l'altra, una gran massa forestal que s'estén per la comarca del Vallès.

L'origen d'aquesta carretera, es remunta al recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom.

Tot i tenir un dia càlid, més semblant a un dia primaveral, la ciutat va estar coberta de boira, i els seus monuments i edificis es visualitzaven com fantasmes, eren ombres que es dibuixaven a la llunyania. El Mediterráneo va aparèixer com un núvol pintada de daurat i l'ombra de grans vaixells es dibuixava sobre ell.

Pel camí es troben grans cases, algunes amb senyals del pas del temps, però altres són realment impressionants per la seva grandària i bellesa. Al lluny el primer que apareix és la Torre de Collserola i al costat el Temple del Sagrat Cor i una mica més enllà aquesta l'Observatori.

Els pins, part de la vegetació de Collserola van estar d'un verd intens, i plens de pinyes a punt de madurar.

Ens trobem gran quantitat de ciclistes i corredors, pel fet que és una ruta popular entris aquests esportistes, que l'utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant el seu perfil, completament pla.

El nostre recorregut ens va portar al Turó d'en Corts, vam passar pel Miradors de Sant Pere Màrtir, vam seguir per la carretera fins arribar a la Font de la Mandra, vam sortir de la carretera de terra i vam baixar pel carrer de Pau Vergós, vam passar l'institut Freedman, vam arribar al carrer Josep Anguera i Sala, vam seguir la nostra ruta fins a trobar l'Hospital Sant Joan de Déu, vam anar fins trobar el nostre punt d'arribada el Roserar de Cervantes, que ens regal les seves primeres roses i els primers aromes.

Va ser un passeig suau, intens per la bellesa de Barcelona als peus de la muntanya, màgic per l'espectacle de la natura, agradable pel clima suau que vam trobar.

A les 13:00 vam estar acomiadant.

Gràcies Domi per guiar-nos pels bells racons de la Catalunya.

Aquesta crònica ha estat feta per la nostra companya LEONOR