EXCURSIÓ A SANTA FE DEL MONTSENY NOVA TEMPORADA 2011-12.

Després de les vacances del mes d'agost, de nou reemprenem les sortides a la naturalesa.
Amb aquesta ocasió hem triat un preciós recorregut per el Parc Natural del Montseny.

El dissabte dia 17 de setembre sortim a las nou del matí de la estació de Renfe de Sants fins a Sant Celoni a on ens trobem amb tres companys mes , fem un petit recorregut per aquesta vil·la fins arribar al mercat a on esmorzem i seguidament, a les 11 agafem l'únic autobús que hi ha per anar a Santa Fe del Montseny a on es troba el Centre d'Informació Can Casades.
El Montseny es visible des de molts indrets de Catalunya i conegut per la bellesa dels seus paisatges
L'any 1978 la UNESCO va incloure el Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera.
Hi han diversos itineraris, nosaltres varem agafar el que va al Pantà de Santa Fe, és un recorregut circular de unes dues hores per un preciós camí en mitg de fagedes, roures i boscos de castanyes. Visitem la Ermita de Santa Fe i seguin la ruta creuem un rierol.
Més endavant trobem l'escola de Natura Can Lleonart després la Casa Partida, arribem a l'Empedrat de Morou amb una vista espectacular del Pic de les Agudes, passem per la Fageda de Santa Fe. Anem bordeijan el pantá i de nou arribem al Centre d'Informació.
Per dinar ens desplasem per un camí que ens porta a la font del Frare amb una aigua ven fresca, dinem i descansem fins a les tres, hora que obren el Centre d'Informació.
Al Centre d'Informació ens passen dos audiovisual molt interessants:
Les quatre estacions al Montseny amb meravelloses imatges de la flora i la fauna del Montseny i
L'home i el Montseny que tracta de l'ocupació humana i el seu patrimoni des de les primeres proves que daten del paleolític i neolític. En el període ibèric comencen a ocupar de manera estable alguns turons a on aixequen fortificacions, del període romà son algunes vil.les i de l'edat mitjana bona part de les masies existents i també l'arquitectura religiosa .
Sortim a les quatre del audiovisual i ens dirigim, una mica depresa, (doncs el bus no espera). Per un índret boscós arribem al Pla del Espinal a on es trova un coven de monges.
Ens despedim de tres companys que tornen amb coxe.
A les cinc agafem el únic bus que torna cap a Sant Celoni per agafar el tren que ens portarà a Barcelona.
Ha estat una sortida molt interessan.i ens recordem molt de Domi, doncs tot i que no ha pogut vindre ens ha ajudat a la preparació de aquesta ruta.

EXCURSIÓ A LA VALL DE NURIA

EXCURSIÓ A LA VALL DE NURIA

Com a cloenda de la temporada de senderisme 2010-2011 de la XIC , hem escullit una sortida molt especial a la Vall de Núria.
El diumenge dia 3 de juliol ens vàrem trobar a l'estació de Renfe de Plaça Catalunya, per agafar el tren a les 7,05h fins a Ribes de Freser, com el trajecte és llarg vàrem esmorzar al tren. Una vegada a Ribes vàrem enllaçar amb el tren cremallera i a mida que guanyàvem amb alçada el paisatge es tornava més agreste i impressionant, sobretot després de Queralbs quan es passa per la gorja de Núria amb les muntanyes que cauen verticalment sobre el riu i les cascades a dreta i esquerra fins arribar al Santuari que es troba a uns 2000 m de alçada.
L' entrada al Vall és espectacular doncs el Santuari es troba rodejat d'altes muntanyes i al costat d'un llac amb grans espais verds.Vàrem tindre molta sort, doncs feia un dia molt lluminós i amb no gaire calor.
La imatge de la Mare de Déu fou trobada en una cova junt amb una campana i una olla, que segons la tradició, Sant Gil va amagar quan era perseguit pel rei got Witiza.
Una vegada feta la visita al Santuari i pujat al camerí de la Verge, vàrem passar per l'olla a on diu la tradició que una vagada posat el cap dintre es toca la campana i es demana un desig.
La talla de la verge es romànica del segle VIII. En el Santuari es va redactar en l'any 1931 el primer Estatut Autonòmic de Catalunya.

Tot bordejant el llac agafem el camí que pasa per l'ermita de Sant Gil, junt a l'ermita hi ha una font on brolla una aigua molt fresca. Seguim pujant i agafem la ruta que porta cap a Fontalba, el paisatge cada vegada és més impressionant . Una mica abans d'arribar a Fontalba vàrem decidir tornar, per aprofitar més el dia.
De nou aball agafàvem el teleféric fins al Pic de l'Aguila, a on vàrem visitar l'albergue i seguidament vàrem fer un recorregut per aquell indret amb un paisatge més agrest i fred amb tanta alçada semblava veure tota la vall com si fosin ocells.
De tornada vàrem fer una parada al bonic poble de Queralbs a on vàrem recorrer els seus carrers típics de muntanya i la parròquia romànica de Sant Jaume amb un porxo molt notable.
Finalment vàrem agafar l'últim cremallera per enllaçar a l'estació de Ribes de Freser.
Arribàvem a Barcelona cap a les nou de la nit cansats i contents de tot el que vàrem gaudir d'aquest paisatge únic a Catalunya.