EXCURSIÓ A LA VALL DE NURIA
Com a cloenda de la temporada de senderisme 2010-2011 de la XIC , hem escullit una sortida molt especial a la Vall de Núria.
El diumenge dia 3 de juliol ens vàrem trobar a l'estació de Renfe de Plaça Catalunya, per agafar el tren a les 7,05h fins a Ribes de Freser, com el trajecte és llarg vàrem esmorzar al tren. Una vegada a Ribes vàrem enllaçar amb el tren cremallera i a mida que guanyàvem amb alçada el paisatge es tornava més agreste i impressionant, sobretot després de Queralbs quan es passa per la gorja de Núria amb les muntanyes que cauen verticalment sobre el riu i les cascades a dreta i esquerra fins arribar al Santuari que es troba a uns 2000 m de alçada.
L' entrada al Vall és espectacular doncs el Santuari es troba rodejat d'altes muntanyes i al costat d'un llac amb grans espais verds.Vàrem tindre molta sort, doncs feia un dia molt lluminós i amb no gaire calor.
La imatge de la Mare de Déu fou trobada en una cova junt amb una campana i una olla, que segons la tradició, Sant Gil va amagar quan era perseguit pel rei got Witiza.
Una vegada feta la visita al Santuari i pujat al camerí de la Verge, vàrem passar per l'olla a on diu la tradició que una vagada posat el cap dintre es toca la campana i es demana un desig.
La talla de la verge es romànica del segle VIII. En el Santuari es va redactar en l'any 1931 el primer Estatut Autonòmic de Catalunya.
Tot bordejant el llac agafem el camí que pasa per l'ermita de Sant Gil, junt a l'ermita hi ha una font on brolla una aigua molt fresca. Seguim pujant i agafem la ruta que porta cap a Fontalba, el paisatge cada vegada és més impressionant . Una mica abans d'arribar a Fontalba vàrem decidir tornar, per aprofitar més el dia.
De nou aball agafàvem el teleféric fins al Pic de l'Aguila, a on vàrem visitar l'albergue i seguidament vàrem fer un recorregut per aquell indret amb un paisatge més agrest i fred amb tanta alçada semblava veure tota la vall com si fosin ocells.
De tornada vàrem fer una parada al bonic poble de Queralbs a on vàrem recorrer els seus carrers típics de muntanya i la parròquia romànica de Sant Jaume amb un porxo molt notable.
Finalment vàrem agafar l'últim cremallera per enllaçar a l'estació de Ribes de Freser.
Arribàvem a Barcelona cap a les nou de la nit cansats i contents de tot el que vàrem gaudir d'aquest paisatge únic a Catalunya.
Com a cloenda de la temporada de senderisme 2010-2011 de la XIC , hem escullit una sortida molt especial a la Vall de Núria.
El diumenge dia 3 de juliol ens vàrem trobar a l'estació de Renfe de Plaça Catalunya, per agafar el tren a les 7,05h fins a Ribes de Freser, com el trajecte és llarg vàrem esmorzar al tren. Una vegada a Ribes vàrem enllaçar amb el tren cremallera i a mida que guanyàvem amb alçada el paisatge es tornava més agreste i impressionant, sobretot després de Queralbs quan es passa per la gorja de Núria amb les muntanyes que cauen verticalment sobre el riu i les cascades a dreta i esquerra fins arribar al Santuari que es troba a uns 2000 m de alçada.
L' entrada al Vall és espectacular doncs el Santuari es troba rodejat d'altes muntanyes i al costat d'un llac amb grans espais verds.Vàrem tindre molta sort, doncs feia un dia molt lluminós i amb no gaire calor.
La imatge de la Mare de Déu fou trobada en una cova junt amb una campana i una olla, que segons la tradició, Sant Gil va amagar quan era perseguit pel rei got Witiza.
Una vegada feta la visita al Santuari i pujat al camerí de la Verge, vàrem passar per l'olla a on diu la tradició que una vagada posat el cap dintre es toca la campana i es demana un desig.
La talla de la verge es romànica del segle VIII. En el Santuari es va redactar en l'any 1931 el primer Estatut Autonòmic de Catalunya.
Tot bordejant el llac agafem el camí que pasa per l'ermita de Sant Gil, junt a l'ermita hi ha una font on brolla una aigua molt fresca. Seguim pujant i agafem la ruta que porta cap a Fontalba, el paisatge cada vegada és més impressionant . Una mica abans d'arribar a Fontalba vàrem decidir tornar, per aprofitar més el dia.
De nou aball agafàvem el teleféric fins al Pic de l'Aguila, a on vàrem visitar l'albergue i seguidament vàrem fer un recorregut per aquell indret amb un paisatge més agrest i fred amb tanta alçada semblava veure tota la vall com si fosin ocells.
De tornada vàrem fer una parada al bonic poble de Queralbs a on vàrem recorrer els seus carrers típics de muntanya i la parròquia romànica de Sant Jaume amb un porxo molt notable.
Finalment vàrem agafar l'últim cremallera per enllaçar a l'estació de Ribes de Freser.
Arribàvem a Barcelona cap a les nou de la nit cansats i contents de tot el que vàrem gaudir d'aquest paisatge únic a Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario